Free Web Hosting Provider - Web Hosting - E-commerce - High Speed Internet - Free Web Page
Search the Web

El Terrat (Andreu Buenafuente & cia.): “Estem al terrat, però ens encanta baixar al carrer”
Van començar com un grup d’amics l’any 89 (l’Andreu, l’Oriol i el Fermí) fent un programa de ràdio, humorístic i d’entreteniment, a Ràdio Reus,  que s’anomenava El Terrat, i que anys més tard seria el nom de la seva productora. Gràcies a l’èxit que van aconseguir van saltar a Ràdio Barcelona, i d’aquí, a la tele i a la fama, primer a Televisió de Catalunya amb ‘Sense Títol’ i ara amb ‘La Cosa Nostra’, un espai d’entreteniment nocturn diari. Després van provar de fer el salt a Telemadrid amb la producció de ‘Los reyes del mando’, amb no gaire èxit, i últimament també van presentar els premis Ondas. El grup és dedica a inventar, i la seva única fita és passar-s’ho bé treballant.
- Taula Rodona: Per què us vau posar de nom “El Terrat”?
- Fermí Fernández: Nosaltres vam néixer amb la generació de cómics, de tebeos, de Tiovivos. Ens agradava molt una cosa que es deia 13 Rue del Perceve, que era tota una escala de veïns. El Terrat en principi va començar així. Era un programa de ràdio que es feia des d’un terrat on hi havien uns veïns que hi participaven constantment que eren la padrina, el perico... Sortien tots per allí i vivien tots en un pis. Tot això ha anat evolucionant, han anat desapareixent personatges i n’han anat naixent de nous. S’ha perdut l’estructura d’escala de veïns. Ara és només al terrat on hi ha la vida. Nosaltres, la nostra generació va viure molt als terrats. Jo quan era petit pujava a estendre la roba amb la meva àvia al terrat i totes les veïnes es reunien i era on es posaven damunt els llençols totes les púrries, les brutícies de tota l’escala de veïns.
- T.R.: Com recordeu aquells començaments?
- Fermí: Amb ‘carinyo’! És una realitat tan diferent. El que vivíem aleshores i el que vivim ara. Aleshores érem quatre amics que ens trobàvem per fer l’animal davant d’un micro i que a més fèiem teatre d’aficionats. Ara la cosa s’ha complicat molt i és molt xulo perquè reps molt més quin és el que t’arriba de la gent. Al mateix temps tenim una certa nostàlgia a aquell moment en què anaves pel carrer i no passava res, ningú no et demanava autògrafs i dius allò estava bé, indiscutiblement qualsevol actor lluita per ser algun dia algú i arribar a estar en un estatus. Qui digui que no menteix com un ‘bellaco’. I per tant, hi ha més bona referència del que agrada a la gent del que fas i aquesta mateixa necessitat que té la gent de dir-te coses i dir-te m’agrada molt el que fas. Però bé, suposo que és normal i si les coses van bé, és més normal encara.
- T.R.: Què se n’ha fet d’aquells personatges que apareixien a ‘El Terrat’?
- Andreu: Els personatges del Terrat van marcar una època, sobretot a la nostra vida i de la de molta gent que va escoltar-nos i set anys són molts anys, però jo penso que són el trampolí que ens ha permès aprendre a fer això, per fer altres coses i quan les biografies s’escriuen és així, per èpoques. Els trobes a faltar i no renunciem a tornar-hi. Penso que som joves i tenim salut. Volem tornar a fer ràdio diària, però quan podem fer-la bé, justament la vam deixar perquè no podíem atendre-la com es mereixia.

- Taula Rodona: Creieu que us ha ajudat el fet de ser de comarques i, concretament, del sud?
-  Fermí: Sí, la gent s’ha anat amotllant. A la gent pel fet de ser de comarques ens ha ajudat més i ens ha perjudicat pel fet de que a la gent li estàs més proper, i a més a més, nosaltres estem al terrat però ens encanta baixar al carrer. Som molt de carrer. Jo segueixo comprant al Pryca cada dia i surto al ‘colmado’, i m’encanta sortir a comprar i moure’m entre tothom i és que tampoc no em tallo. Me’n vaig de vacances a Vespella de Gaià o a Torredembarra, o a qualsevol poble del costat.

- T.R.: Com definiríeu el vostre humor?
- Fermí: És molt difícil de definir aquest humor. És un humor que s’ha anat amotllant a totes les tendències i a tot el que la gent li agrada i vol sentir, i a tot això cal barrejar-ho amb una miqueta d’actualitat, una miqueta de molta ingenuïtat i molta mala llet. És una barreja difícil, i a més una cosa súper important que és el 50 % d’aquest humor si es pot definir d’alguna manera que és el fet de ser de les comarques del sud. Les comarques del sud tenen una particularitat i és que som molt ‘marranos’, i llavors tenim un punt certament escatològic i això tal i com vas pujant Catalunya cap amunt això costa més d’entendre i no sé perquè suposo que devem tenir arrels valencianes, mores o digues-li com vulguis. No sé perquè, però té aquest punt de transgressió, moltes vegades no ens enganyem sexual, però que a nosaltres ens encanta.

- T.R.: Amb que us quedaríeu: amb la tele, la ràdio o el teatre?
-  Oriol: jo amb el teatre. El teatre és el que a mi m’agrada, després la ràdio m’agrada també molt, perquè la ràdio permet volar la imaginació i la tele és més farragosa, és més divertida també, però costa molt i és molt dura.
- Andreu: Jo estic còmode amb qualsevol medi.

- T.R.: Per què creieu que triomfeu tant entre els joves?
- Andreu: Perquè la gent jove té ganes de passar-s’ho bé i si hi ha algú que t’ho fa passar bé li tens especial ‘carinyo’. És una feina molt llaminera aquesta, des de les dues vessants, de qui la fa i qui la rep. És molt agraït parlar amb algú que és seriós, amb un gran escriptor, fa mandra, i és injust, no? Per tant, no té més secret que això que fer-ho bé i seguint-ho fent bé a través de treballar-t’ho molt i que a la gent li segueixi agradant. I mentre li agradi aquí estarem.

- T.R.: Com veieu el futur de ‘El Terrat’?
- Oriol: No el sabem ni nosaltres. De moment seguir fent programes. Seguint guanyant-nos la vida i no ho sé, fer una pel·lícula algun dia.
- Andreu: El futur de El Terrat és complex, per què hi ha moltes facetes en les que estem treballant dins el món de la creativitat, en quant a tele, ràdio i ens volem obrir a altres camps si convé. Es tracta d’anar fent pas a pas, no d’anar fent els programes que volem fer i intentar jugar a aquest paper que té El Terrat de factoria complementaria de les grans factories de tele per proporcionar programes més moderns, una mica més trencadors i més joves. I això dit així és molt bonic, però en acabat, en el dia a dia, al despatx és molt dur, i convèncer, als que no són altres que els directius, perquè tots tenim molt bones idees però si no tenim qui les compri no fas res!