|
|||||||
|
|
|
|||||
|
|
|||||||
Fa anys que a la ciutat es parla d’una Manresa subterrània, encara existent, però amagada pels que hi podien tenir accés des de casa. A través d’uns passadissos secrets i subterranis es podia anar des del carrer Sobrerroca fins a la Torre de Santa Caterina. Fins i tot, la llegenda arribava a dir que aquestes construccions subterrànies anaven a parar fins a Montserrat.
Per què hi ha gent gran que encara creu en una Manresa subterrània? Sens dubte, prové del carrer del Balç, on hi ha arcades i elements del segle X al XIV. Aquest carrer és paral·lel als de Sobrerroca i de Santa Llúcia. És un carrer que, tot i que s’havia obert l’any 83, ja fa anys que es va tornar a tancar a la circulació, amb la instal·lació d’una reixa de ferro. És per aquest motiu que no consta als mapes de Manresa; fet una mica paradoxal, ja que no sol ser habitual que no hi consti un carrer que realment existeix.
El topònim d’aquest carrer ja ens denota l’existència d’un desnivell, cingle o precipici. És per això que arrenca de la Baixada del Pòpul i es perllonga fins a la travessera dels Drets, també coneguda com el carrer Merdisser. Una curiositat important d’aquest carrer, que no tenen la majoria, és que a banda i banda d’aquest carrer del Balç s’obren els baixos i cellers de les cases sobreposades a la plaça Major. Segons sembla, aquests cellers i baixos eren les antigues entrades de les cases nobles dels segles XII-XIV, que probablement també tenien accés per la part de dalt.
El carrer del Balç és l’únic corredor continu que existeix a la ciutat i que, a més, entri endins de la roca. Aquests baixos i cellers són baix-medievals, és a dir, del segle XIV, i reformats als segles XVII-XVIII. En aquesta zona hi ha materials i elements de tots els segles, ja que ha estat construït des de sempre. Podria haver-n’hi dels segles X al XII, però és entre els segles XIV i XVIII que se’n conserva la major part. Aquests baixos podrien haver estat utilitzats com a la part de treball de les cases, i a la part de dalt, féssin de vivendes. El que sembla segur és que l’últim ús que van tenir majoritàriament és com magatzems i cellers, però tampoc no podem oblidar que alguns devien ser utilitzats com a habitacles. Un dels edificis fou utilitzat modernament com a caserna, ja que els baixos encara es conserven restes d’unes cavallerisses, és a dir, on es guardaven els cavalls.
El carrer del Balç és gairebé totalment cobert per edificis encara ocupats avui dia, però sembla que originàriament aquest carrer era descobert. Aquest compleix moltes característiques típiques d’un carrer medieval. És a dir, un carrer petit, estret, mal il·luminat, poc ventilat i insalubre. La zona és arquitectònicament molt rica, ja que presenta una gran diversitat de formes constructives i de materials emprats en la construcció al llarg de tants segles. Podem trobar naus i voltes aguantades per contraforts i arcs de diferents tipus (apuntats, rebaixats i de punt rodó).
Aquest carrer presenta uns materials usats per a la seva construcció molt diversos. Alguns d’aquests paraments són romànics o ratllant el romànic, és a dir, entre els segles XIII i XIV. L’ocupació d’aquest carrer podria ser molt antiga, fins i tot, més del que se’n tenen proves, tant pel que fa als materials com al tipus de construcció. Alguns entesos afirmen que podria ser ocupada des dels segles X-XI, encara que de tan antic no se’n conserva res.
La Manresa subterrània pròpiament dita, entenent com a tal la que connectaria amb la Torre Santa Caterina, és impossible. Impossible, perquè el carrer Sobrerroca –com indica el seu nom- està edificat sobre roca, concretament sobre la carena que uneix el Puig Mercadal amb el Puig Cardener: una barrera natural infranquejable, tal i com es pot veure en alguns comerços i establiments de la Plaça Major, en uns baixos que entren uns metres endins, però que s’acaben tan aviat com arriben a la roca que els talla.
El carrer del Balç és, en definitiva, un conglomerat de segles d’història de la nostra ciutat. Aquí s’hi concentren restes aproximadament de vuit-cents anys d’antiguitat. És en aquest carrer on hi ha un tros molt important de la nostra identitat com a manresans, que requereix d’una intervenció urgent, per tal de salvar la presència testimonial de la nostra existència passada a la nostra ciutat.
Jordi Simon
