moreneta

Free Web Hosting Provider - Web Hosting - E-commerce - High Speed Internet - Free Web Page

LA MORENETA VA SER ORIGINÀRIAMENT BLANCA

La Mare de Déu de Montserrat va ser originàriament blanca al segle XII i la van pintar de torrat al segle XVI i de negre al segle XIX, segons ha confirmat un estudi tècnic encarregat pel monestir. L'estudi també ha desvetllat que la Moreneta és la talla original del segle XII. - L'ESTUDI - LA IMATGE - VUIT SEGLES D'HISTÒRIA - LA LLEGENDA	La Moreneta

L'ESTUDI La restauració i estudis sobre la imatge de la Mare de Déu de Montserrat han permès confirmar que la talla que s'exhibeix a l'abadia és l'original del segle XII. L'anàlisi cientítica ha refermat també allò que la creença popular catalana sempre havia mantingut, que la Moreneta era originalment blanca, però que el pas del temps i la devoció multitudinària l'havien ennegrit.
Tot i que el conjunt de la figura ha patit diverses restauracions i modificacions al llarg dels segles, la cara i el cos assegut de la Mare de Déu perduren des que va començar a ser venerada fa vuit segles. Cada 300 anys, aproximadament, la figura ha afrontat una restauració segons les tècniques i els mitjans de què es disposaven en l'època. La talla es conserva en un estat "molt bo", assegura l'informe presentat ahir a l'abadia. Només hi han reparat reduïdes àrees mil·limètriques de policromia que amenaçaven de desprendre's i els orificis, també mil·limètrics que s'hi han practicat per a l'anàlisi. La talla tampoc pateix l'amenaça dels insectes xilòfags.

L'anàlisi d'infrarojos i radiològica ha permès comprovar que les encarnacions de la Moreneta (la cara i les mans) eren originalment blanques amb un lleuger pigment. Els pintors del segle XII usaven pintura amb plom. Aquest material s'oxida i s'enfosqueix ràpidament, i amb el pas dels anys l'alè de milions de pelegrins, la pols, la brutícia i sobretot el fum dels ciris han ennegrit la figura.
Els retaules del segle XV ja mostren la figura de la Mare de Déu de Montserrat molt enfosquida. L'estudi adverteix que "el procés d'enfosquiment va començar molt d'hora". Una repintada el segle XVI va donar-li ja un color torrat. I una segona repintada del segle XIX li va donar el color negre intens actual, i és que la figura ha estat retocada en incomptables ocasions en 8 segles. La restauració del 2001 s'ha centrat en la cara i el vestit. La imatge no ha patit ni patirà cap altre modificació.
Els estudis realitzats a la talla del segle XII inclouen un examen visual acurat, radiografies, anàlisi amb llum ultraviolada, reflectometria d'infrarojos, macrofotografies, i una anàlisi endoscòpica i microscòpica òptica. L'estudi l'han dirigit el restaurador Josep Maria Xarrié i el químic Eduard Porta. La ciència ha confirmat la tesi apuntada ja el 1931 pel monjo i després cardenal Anselm Albareda, en la seva Història de Montserrat.
LA IMATGE DE LA MORENETA La "Moreneta", anomenada familiarment així pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta de finals del segle XII. El seu color és el resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps.
La Santa Imatge és una talla de la Mare de Déu de Montserrat en Majestat i de l’Infant Jesús assegut a la seva falda. La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que simbolitza el cosmos, la creació, el volum perfecte.

Amb la mà esquerra, Maria fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant, indicant que aquell rei omnipotent és fill seu. L’Infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra sosté una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. Tot plegat provoca una impressió alhora majestuosa i afable. VUIT SEGLES D'HISTÒRIA Segle XII Elaboració de la talla d'estil en transició del Romànic al Gòtic. El color original de la cara i mans, blanc amb pigments, aviat comença a enfosquir-se per efecte de les llànties, l'alè dels pelegrins i del plom oxidat.
Segle XV Apareix la figura ja vestida i policromada i amb un petit bany d'or en diferents retaules. No es descarta que l'or fos original.
Segle XVI Primera gran intervenció. La cara i les mans es pinten ja de color torrat. Es refà la corona i es daura la imatge.
Segles XVII i XVIII Hi ha diverses variacions als atributs de la imatge. Durant uns anys, l'Infant Jesús llueix una serra a la mà i la mare de Déu un pom de cristall amb un lliri.
Segle XIX La imatge és profanada i abandonada durant la Guerra del Francès.
Un monjo la va trobar a la muntanya durant les pluges de la tardor del 1811. Va escriure: "Por motivos que todos sabemos, se retocó el rostro de Nuestra Señora, y manos, el cual echó de ver que antes era de un color regular".
1823-24. Després del Trienni Liberal, es porta a restaurar en secret a Barcelona. La intervenció més contundent de tota la història substitueix l'Infant Jesús, les mans de la Mare de Déu i es repinten les encarnadures d'un color negre intens.
Segle XX. Es treuen els mantells postissos amb què s'havia revestit fins aleshores la imatge.
1947. L'entronització fa ajustar el peu de la imatge al nou tron.
LA LLEGENDA DE LA SANTA COVA
El primer text que fa referència a la llegenda data del 1239, cosa que evidencia que Montserrat és un lloc sant des de fa molts segles, tant per la presència de la imatge de Santa Maria com per la de milers de pelegrins.

Diu la llegenda que l’any 880 un dissabte quan ja vesprejava a la muntanya de Montserrat, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d'una bella melodia. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares. I la visió es repetí. Els quatre dissabtes següents els acompanyà el rector d’Olesa. I tots constataren l’esmentada visió.

Un cop assabentat de l’esdeveniment, el Bisbe que es trobava a Manresa, hi organitzà una anada. I van veure una cova, on van trobar la Santa Imatge. El Bisbe els va proposar traslladar-la en processó a Manresa, però només de treure-la, la imatge es va fer tan pesant que no la van poder moure. El Bisbe va interpretar aquest fet com la voluntat de la Mare de Déu de restar en aquell indret i manà construir-hi una capella per a Santa Maria, que havia de ser venerada a la muntanya de Montserrat.