Free Web Hosting Provider - Web Hosting - E-commerce - High Speed Internet - Free Web Page
Search the Web

Perquè algunes persones semblen dotades d’un do especial que els permeti viure bé encara que no siguin les que més es destaquin per la seva intel·ligència? Perquè no sempre l’alumne més intel·ligent acaba sent el més ric, el que té més èxit? Perquè uns són més capaços que altres per enfrontar-se als problemes, superar obstacles i veure les dificultats sota una òptica diferent?
 Un nou concepte ve a donar-nos la resposta a tots aquests interrogants. És la intel·ligència emocional la que ens permet prendre consciència de les nostres pròpies emocions, comprendre els sentiments dels altres, tolerar les pressions i frustracions que patim al treball, accentuar la nostra capacitat de treballar en equip i adoptar una actitud empàtica i social, que ens portarà a més possibilitats de desenvolupament personal.

Aquesta aplicació intel·ligent de les nostres emocions ens portarà a un coneixement eficaç sobre com encaminar, dirigir i aplicar les nostres emocions i portant a que aquestes ens afavoreixin i no vagin en contra de la personalitat.

Les emocions poden guiar totes les actituds de la nostra vida cap a pensaments constructius, que millorin de forma absoluta els resultats finals als que volem arribar. Té aplicacions en la nostra feina, la nostra família i en el nostre entorn. La intel·ligència emocional ens pot ajudar des de dins del nostre ser intern, o en aplicacions interpersonals, ajudant als altres. Fins i tot, pot arribar a canviar situacions molt negatives, en situacions d’èxit i concreció; pot permetre’ns la important actitud de perseverar en la tasca fins a acabar-la. Aplicant-la podrem enfrontar impediments que no permeten l’èxit que busquem, gaudint de les vivències enlloc de patir-les.

Als anys 80, les investigacions sobre el cervell van portar a la conclusió que les emocions juguen un rol molt important i definitiu en la capacitat de l’ésser humà per viure millor. Això vol dir que a partir de llavors no ens ajustarem només a un coeficient d’intel·ligència basat en informacions intel·lectuals, sinó també i en gran mesura a un coeficient emocional. Un coeficient emocional òptim és aquell que aconsegueix qui coneix les seves emocions negatives, i el que és més important, pot resoldre-les. La persona que no coneix les seves pròpies emocions negatives, o que coneixent-les, és incapaç de tractar-les, està afectant en diferent mesura el seu treball, la seva vida en parella i familiar, i la seva particular visió del món.

Hi ha d’haver un equilibri entre la ment emocional i la racional. Una sent i l’altra pensa. Per això, algunes persones amb un alt coeficient intel·lectual tenen dificultats per triomfar professional i socialment, i aquelles que tenen un coeficient intel·lectual modest, es desenvolupen sorprenentment bé en els diversos aspectes de la vida; la diferència sol estar en l’autodomini, la persistència i la capacitat per motivar-se un mateix.

La intel·ligència emocional engloba 5 habilitats emocionals i socials bàsiques: la consciència de sí mateix, l’autorregulació, la motivació, les habilitats socials i l’empatía (donar-se compte del que estan sentint les persones; ser capaços de posar-se en la seva pell i cultivar la relació i l’ajust amb una àmplia diversitat de persones).

L’essència de l’empatía és doncs donar-se compte del que senten els altres sense necessitat de que arribin a dir-nos-ho. Perquè encara que els altres poques vegades ens expressin verbalment el que senten, malgrat tot ho estan manifestant contínuament amb el seu to de veu, la seva expressió facial i altres canals d’expressió no verbal. L’empatía és essencial per promoure la influència perquè resulta impossible impactar positivament als altres sense el que senten  i sense tractar de comprendre el seu punt de vista. El primer pas que condueix a la persuassió cap als altres consisteix en l’establiment del ‘rapport’. Aquest és el reflex mecànic de les postures i els gestos de l’altra persona. S’ha d’acompassar alguns aspectes de l’altra, no tots els seus moviments. Es comença per la reproducció de la postura de l’altra, gestos, característiques de la veu, paraules o frases repetitives, expressions i moviments facials, distància còmode per l’altra persona i finalment amb un detall molt important que és el ritme respiratori. S’estableix ‘rapport’ quan després d’haver sincronitzat el seu comportament verbal i no verbal amb l’altre comencem  a modificar lleugerament el nostre propi moviment i l’altra ens acompanya. Com una dansa que porta a l’excel·lència en la comunicació entre les persones.

Jordi Simon i Vilarasau
Formador Certificat Local per la Jove Cambra Internacional i amb grau “B” per les Joves Cambres de Catalunya.