Hi ha formadors, professors, mestres, educadors
i presentadors que destaquen en el que fan. Si heu tingut l’experiència
de conèixer una d’aquestes persones, comprendreu l’impacte que poden
tenir en la vostra vida. I tot això ho aconsegueixen gràcies
a la Programació Neurolingüística. Aquesta és
l’estudi de com les persones arriben a l’excel·lència en
qualsevol àmbit i de com ensenyar aquestes pautes a altres perquè
també puguin arribar als mateixos resultats. Mitjançant unes
tècniques físicomentals molt específiques, que no
tenen res a veure amb la psicoteràpia, ensenyen a les persones a
modificar el seu comportament en un breu període de temps. No és
màgia, sinó una demostració més que el nostre
cervell és miraculós. Mitjançant tècniques
de PNL, el cervell, tal i com ho fa un ordinador personal, aprèn
a funcionar millor.
A finals dels anys seixanta, a Califòrnia,
un matemàtic i un lingüísta iniciaren una investigació
per tal d’entendre perquè els pacients d’alguns psicoterapeutes
es curaven abans i millor que altres. Richard Bandler i John Grinder van
passar milers d’hores observant les sessions de psicoterapia, utilitzant
instruments com la càmara de vídeo i el mirall unidireccional.
Van solicitar la col·laboració d’alguns especialistes amb
el major nombre d’èxits en els casos tractats, als quals ells mateixos
anomenaven “mags” de la psicoterapia i també professionals de la
comunicació, que amb les seves paraules aconseguien canviar o motivar
les persones. Vàren notar que els “mags” (directius, oradors, polítics,
formadors de personal, psicoterapeutes) utilitzaven esquemes de comportament
semblants, independentment del tipus de professió. Així doncs,
aquestes pautes, habilitats i tècniques s’utilitzaven cada vegada
més en l’assessorament, l’educació i l’empresa per obtenir
una comunicació més eficaç, un aprenentatge més
ràpid i un major desenvolupament personal i professional. La PNL
no comtempla la qüestió pel fet que algunes persones posseeixen
l’excel·lència, ja que la idea d’un talent innat per ells
no condueix enlloc. A la PNL li interessa examinar com arriben les persones
a l’excel·lència i com es poden ensenyar a altres a arribar-hi
utilitzant diverses pautes que proposa la PNL.
Amb la PNL podem descobrir de quina manera creem
el nostre món subjectiu. La PNL relaciona les nostres paraules,
pensaments i conducta amb els nostres objectius. Per modelar les persones
triomfadores hem d’explorar el que fan: la seva conducta, les seves accions
i la seva fisiologia. Després hem d’esbrinar perquè ho fan:
quins són els seus valors i les creences positives que estan en
el seu comportament. Hem de tenir en compte que les habilitats són
accions conseqüents recolzades i sostingudes per creences. Finalment,
necessitem saber com ho fan, quins són els seus processos de pensament
i les seves estratègies mentals.
Així doncs, la PNL és l’estudi
de l’experiència humana subjectiva, com organitzem el que percebem
i com revisem i filtrem el món exterior mitjançant els nostres
sentits. A més explora com transmetem la nostra representació
del món a través del llenguatge. La PNL és una escola
de pensament pragmàtica que proveeix d’eines i habilitats pel desenvolupament
d’estats d’excel·lència en comunicació i canvi. Promou
la flexibilitat del comportament, el pensament estratègic i una
comprensió dels processos mentals.
Les persones funcionen segons la següent
tipologia: visualment, auditivament i cinestèsicament. I els
pensaments es reflecteixen exteriorment per la manera en què movem
els ulls.
Els visuals són aquell tipus de persones
que preferencien el que es veu. Per exemple aquell que quan pensa mira
cap amunt perquè està activant aquest component visual. Pràcticament
no aconseguim elaborar imatges en la ment sense aixecar la mirada. Movent
els ulls cap amunt i a la dreta, creem imatges. I movent-los cap amunt
i a l’esquerra, activem la nostra memòria visual.
Quan els nostres ulls es mouen cap a les bandes,
a l’alçada de les orelles, obrim el nostre canal auditiu. Si es
dirigeix els ulls cap a l’oïda esquerra, accedim millor a la memòria
auditiva
Els cinestèsics són els qui més
contacte físic necessiten. Mouen els ulls cap avall i al centre,
cap a la punta del nas. D’aquesta manera activen els sentits de l’olfacte
i el gust. Per tal de percebre millor les sensacions del cos en general.
Activant el canal cinestèsic es mouen els ulls cap avall.
L’ideal seria tenir aquests tres sistemes desenvolupats
d’igual manera i aconseguir l’equilibri. Per a la PNL, els ulls no només
són miralls de l’ànima, sinó també finestres
que permeten veure com està pensant la persona. Per tant, podríem
dir que els ulls són les finestres de la ment, i parlen més
alt que la veu.
Jordi Simon i Vilarasau
Formador Certificat Local per la Jove Cambra
Internacional i amb grau “B” per les Joves Cambres de Catalunya.