La Trobada Ecumènica, un pas cap al diàleg interreligiós
AUTOR:
JORDI SIMON
A Manresa, els últims divendres del mes de gener s’organitza des
de fa uns anys unes trobades ecumèniques en les quals es fa una
pregària per la pau i altres actes amb els integrants de diferents
religions de la ciutat. L’antecedent d’aquestes trobades va néixer
fa unes dècades, quan ja n’hi va haver una, i d’aquella Clara Solà,
que només era una joveneta, ja en va quedar impressionada i va quallar
dins seu. A Manresa, la Maria Sabata era la persona que portava aquest
tema i estava connectada amb el Centre Ecumènic de Catalunya, la
qual va passar la llavor a la Clara, perquè s’encarregués
d’organitzar aquestes trobades. Amb la Clara i amb Xavier Melloni, jesuïta
a la Cova, antropòleg i doctor en Teologia que ha treballat molt
d’aprop el diàleg interreligiós, vam tenir una conversa molt
enriquidora un vespre de dilluns a casa la Clara tot sopant.
- Com definiríem l’ecumenisme? - Xavier: l’ecumenisme és una actitud del cor de pensar que
l’altre no és un enemic ni un adversari, sinó que és
un complement, una sensibilitat que complementa o que subratlla un aspecte
de la fe que necessita sentir-se enriquida per aquesta alteritat. L’altre
no és una amenaça que cal exterminar o convertir sinó
una diferència que enriqueix i que il·lumina més aspectes
que en la meva perspectiva no esgota.
- Clara: no podem veure l’altre com una persona que viu una cosa que
no és creïble. Potser per mi no és creïble, però
per ell sí, i per tant, hi ha d’haver un pont de diàleg.
I després cal saber escoltar l’altre. No puc dir que això
no és vàlid si no sé escoltar, hi ha d’haver un diàleg,
i un diàleg generós, un diàleg de pensar que estem
fent tots un camí.
- Quina diferència existeix entre diàleg ecumènic
i diàleg interreligiós? - Xavier: Quan parlem de diàleg ecumènic tradicionalment
expressaria més la interconfessionalitat a l’interior del cristianisme,
de les esglésies cristianes, els protestants i nosaltres. La realitat
espanyola i catalana dels últims anys amb la presència musulmana
permet donar un pas més amb el diàleg interreligiós.
- Clara: Una cosa és l’ecumenisme dins les esglésies
cristianes i l’altre és la interreligiositat que abarca molt més.
Penso que no ens podem quedar només amb l’ecumenisme entès
des d’aquesta vessant. Els plans de Déu són molt amples i
nosaltres no ho sabem.
- Amb qui s’ha fet un pont de diàleg? - Clara: Aquí hem fet pont amb els budistes; amb els de betel,
els protestants i els musulmans, que algun any ens han vingut algunes dones,
els homes són més reacis. I ara estem fent pont amb una de
les mesquites de musulmans.
- Quins passos caldrien seguir per arribar a aconseguir la interreligiositat? - Xavier: una cosa són els cercles concèntrics del diàleg
interconfessional a l’interior del catolicisme, que aquest potser és
el més difícil de tots, i després fora de les confessions
religioses cristianes com serien les esglésies protestants i ortodoxes.
Després seria fer un diàleg interreligiós amb les
religions monoteistes amb qui tenim punts en comú i finalment amb
altres religions, sobretot les orientals, que tenen un paradigma molt diferent
(hinduisme, budisme...). Això dels cercles concèntrics és
teòric perquè a vegades és molt més fàcil
dialogar amb un budista que amb un dels nostres. Teòricament seria
més coherent però alhora de la pràctica és
possible amb persones més obertes i disposades que no amb tancades.
- Quins són els quatre àmbits de l’encontre? - Xavier: Els 4 nivells són clarificadors perquè ens
fan entendre la problemàtica. El primer nivell del diàleg
és la convivència quotidiana, ja que en aquest moment s’està
donant la interculturalitat i on hi ha interculturalitat hi ha interreligiositat.
El segon nivell és que les religions fossin un impuls de sensibilitat
per la pau i la justícia, per tant, que fos en aquesta tasca comuna,
la promoció en la humanització del planeta que ens poséssim
junts més enllà de les nostres diferències no només
ideològiques sinó de fe, perquè tots creiem en la
individualitat de la persona humana i en la llavor sagrada de divinitat
que tots tenim. El tercer àmbit, segons com el més complicat,
seria el diàleg teològic on aquí no és sensible
tothom i és molt complicat i només és per experts,
ja que tota paraula és escassa i Déu sobrepassa la paraula.
Les religions són constel·lacions de paraules molt trobades
al llarg dels segles. El diàleg d’aquests temes conceptuals es fa
molt difícil, perquè els conjunts teològics formen
un tot i no pots treure una peça i posar-la a l’altra sense arrosegar
tot el que porten darrera. El quart és la trobada en adoració
i silenci compartits més enllà de les paraules.
- Amb quin plantejament es treballa a Manresa? - Clara: La idea de Manresa és que hi hagués una comissió
permanent o es podria convertir en junta, en que hi hagués una representació
de totes les religions que hi ha a Manresa i és el que en aquests
moments hi estem treballant.
- Quan creuen que s’arribarà a una autèntica convivència
i diàleg amb totes les religions del món? - Xavier: Jo estic convençut que anem cap a una altra etapa
de les religions mateixes. En un primer moment del diàleg és
diu dialoguem però cadascú des del seu lloc, però
potser hem d’esperar un o dos segles.
- Clara: L’ecologia com a unificació de totes les religions
pot ser un punt de partida. No exclous a ningú i hi ha així
vies d’obertura.
- Xavier: Jo crec que és una oportunitat que té la nostra
generació i les que vénen per ampliar l’experiència
de Déu, o sigui, no es que quedi amençada la nostra propia
creença, al contrari, al quedar enriquida, ampliada per la riquesa
d’altres punts de mira. No és només que ens toca fer ara
això, sinó que és una oportunitat, un regal que a
més ve en un moment determinat de l’evolució del planeta
terra. Passem de les civilitzacions tribals, on ens mirem amb pors i amb
agressió els uns als altres, a la gran abraçada entre els
humans i això és benedicció per a la humanitat. I
benedicció per cadascú de nosaltres en la nostra experiència.
Jordi Simon
