L’interès creixent dels últims anys pel fenòmen càtar,
ha fet aparèixer un corrent de persones que llegeixen llibres sobre
el tema i visiten l’anomenada ruta del país càtar. El catarisme,
doncs, segueix interessant a molts homes i dones del nostre temps que busquen
en aquella doctrina herètica un saber antic i prohibit o certes
arrels nacionals i factors diferencials. Però, qui eren els càtars?
El terme càtar ve del grec "khataros" i vol dir pur. Estudis recents
apunten, però, que podria derivar de "ketter", que era com se'ls
coneixia a Alemanya i significava heretge. Aquesta doctrina es coneixia
des de l'antiguitat, i sembla estar relacionada amb algunes idees que practicaven
alguns membres de sectes búlgares anomenades "Bogomils". Igualment,
i pel fet que es van donar a conèixer en un concili que tingué
lloc prop d'Albi (1165), els conegueren també com "Albigesos". Ells,
però, s'anomenaven "cristians o bons homes". El catarisme fou una
religió cristiana basada en una interpretació molt personal
de les Escriptures: el dualisme, una idea senzilla que enfronta els principis
del bé i el mal. Com que l'església no donava les respostes
adients als dubtes que els seus fidels cercaven i vivia envoltada de luxes,
és per aquest motiu que sorgiren les doctrines càtares i
mendicants en aquells dies. Cal dir, tot i això, que el catarisme
fou un esdeveniment europeu i que la religió dualista tingué
vocació d'universalitat. Sobretot, s’estengué a la zona del
migdia francès, al Llenguadoc; entre la Gascunya, els Pirineus,
la Mediterrània i el Massís Central, on s’hi ha creat un
turisme cultural molt concret que ve a visitar castells, esglésies
i ciutats habitades durant els segles XII i XIII pels càtars.
A continuació us faré una aproximació al recorregut
de quatre nits/cinc dies per una part dels anomenats "castells càtars",
en molts casos veritables "nius d'àliga", construïts en llocs
que val la pena conèixer encara que només sigui per gaudir
dels paisatges. Com podreu comprovar, és una proposta d'itinerari
amb cotxe, que es pot fer amb una certa comoditat i que us permetrà
de tenir un primer contacte amb el País Càtar. He dividit
la ruta que vàrem recórrer, i que va de Puigcerdà
a Andorra, en cinc etapes, i segueix alguns dels més importants
vestigis monumentals d'aquest moviment herètic dels segles XII i
XIII.
A partir del pas fronterer de Puigcerdà, arribar a Montlluís
per agafar la carretera D-118 amb el riu Aude al costat, fins a la vila
d'Axat. Aquí ens desviarem per la D-117, i ben aviat entreveurem
des del cotxe, la fortalesa de Puilarens. Una passejada de mitja hora des
d'un parking habilitat, permet accedir al castell, des d'on podrem veure
una panoràmica de bona part de la regió. Si volem continuar
en direcció sud per la D-118, pels voltants de Couiza, podem desviar-nos
per visitar l'antiga Rhedae, capital del Rasès, avui anomenada Rennes-le-Château.
Una vila envoltada pel misteri del tresor trobat per Bérenger Saunière,
un capellà que hi arribà l'any 1.885. Segons sembla, al realitzar
unes obres a l'església, hauria trobat un fabulós tresor,
gràcies al qual, i fins el moment de la seva mort l'any 1.917, va
poder emprendre importants obres com la restauració de l'església,
la construcció de la vil·la Béthanie i de la torre
Magdala, ... Seguint per l’anterior carretera D-117, arribarem a Saint
Paul de Fenouillet, poble en el que ens desviarem per la D-10 per travessar
les impressionants Gorges de galamus, un estret passatge entre muntanyes
per on baixa el riu Agly, i que uneixen el Razès i el Fenouillèdes.
Poc després arribarem a Rouffiac de Corbères, lloc on podem
deturar-nos a menjar. Continuarem la nostra ruta per la D-14, per tal de
descobrir abans que s'acabi el dia, els castells de Peyrepertuse i Queribus,
dues de les fortaleses més impressionants de l'itinerari i que permeten
fer-nos una idea de com eren els castells i de com s'hi vivia. Peyrepertuse
és, sens dubte, el castell més espectacular. La seva construcció
allargada -fa 300 metres de llarg-, li proporciona una imatge imponent.
Situat a 728 metres d'alçada, Queribus pot ser considerat l'últim
refugi de la resistència càtara. Els pobles de Duilhac o
Cucugnan, situats a 4 quilòmetres l'un de l'altre, poden ser ideals
per finalitzar aquesta primera etapa.
En la segona etapa partirem del poble de Cucugnan i seguint per la D-14,
arribarem a Tuchan, on després d'agafar la carretera departamental
D-611, ben aviat arribarem a la primera parada d'aquesta segona jornada,
serà el castell d'Aguilar, de fàcil accés des d'on
es deixa el cotxe. Seguint per la mateixa carretera, tot travessant
la zona de "les Corbieres", arribarem a Durban-Corbières, on per
la D-40 arribarem a Villerouge-Terménes per tal de poder visitar
el seu castell, i posteriorment dinar. Continuarem la nostra ruta per la
D-613 i la D-3, per tal de visitar l'abadia de Lagrasse i tot seguit buscar
la N-113, que ens ha de portar fins la ciutat de Carcassona, on ens allotjarem
durant les dues properes nits. Soparem ben aviat i després tindrem
un primer contacte amb la Cité, tot passejant-nos pels seu recinte
emmmurallat i gaudint de la seva impressionant il.luminació.
La tercera etapa la començarem fent una passejada en cotxe pels
voltants de la Cité de Carcassona, tot vorejant una estona el riu
Aude i el Canal du Midi. Tot seguit agafarem la carretera D-620, que ens
portarà després de passar per Villalier a Caunes-Minervois
on visitarem la seva antiga abadia. A l'acabar la visita, recularem fins
a trobar la D-112 que ens ha de portar fins a l'entrada de la cova de Cabrespine,
des d'on podrem gaudir d'una vista panoràmica de la vall i dels
contraforts de la Montanya Negra. "Le gouffre géant de cabrespine"
és una cova que conté tota mena de formacions calcàries
(estalactites, estalagmites, ...) i que a més té una fossa
de més de 250 metres de desnivell. Tornarem a Carcassona -on hi
podem dinar-, tot desviant-nos per la D-111, i així aprofitar per
contemplar -sense deturar-nos-, la panoràmica que ofereix el castell
de Lastours. Per la tarda, aprofitarem per realitzar una visita guiada
en castellà, a la Cité de Carcassona. Podrem visitar l'interior
del castell i les molt ben restaurades muralles i fortificacions, així
com també l'església de Saint-Nazaire i si tenim sort observar
algun dels espectacles medievals que s'hi organitzen A l'acabar, podrem
gaudir de tot l'ambient medieval que encara es respira, tot passejant i
observant els carrers, les cases, les botigues i els palaus d'aquesta formidable
fortalesa, restaurada durant el segle XIX per l'arquitecte Viollet Le Duc.
La quarta etapa ens condueix des de Carcassona fins a Montsegur, tot agafant
la D-118 i vorejant l'Aude arribarem a Quillan, on després de desviar-nos
per la D-117, ens trobarem al cap d'una estona, amb el més festiu
dels castells, el de Puivert. Situat al peu de la carretera, la fortalesa
era el lloc de reunió de trobadors i joglars. Després de
dinar al poble de Montsegur, situat al peu del Castell podem visitar el
seu Museu Arqueològic, que ens permetrà apreciar la vida
quotidiana dels Càtars. La ruta culmina al lloc més emblemàtic
i mític: el castell de Montsegur, encimbellat dalt d'una roca anomenada
"pog" a 1207 metres d'alçada. Un camí bastant dur permet
arribar fins a la punta del turó, on es troben les restes del castell,
i on se'ns recorda que el dia 16 de març de 1244 varen morir cremats
255 "perfectes", per no adjurar de les seves creences. La nit abans de
la rendició i del lliurament del castell, 4 càtars van escapar
del setge amb el tresor espiritual i material càtar, que alguns
identifiquen amb el Sant Grial, per això s’ha considerat Montsegur
com un mite. Des de dalt, podem gaudir d'una panoràmica extraordinària,
que ens permet dominar en un dia clar, el País d'Olmes. El poble
de Montsegur, amb les cases totes arrenglerades i les seus carrers estrets,
ofereix un bon lloc per pernoctar.
Abans de tornar a Catalunya, per la N-20 tot pujant el Pas de la Casa per
arribar a Andorra, cal fer una parada al poble de Roquefixada i pujar fins
al seu castell. Després podem arribar-nos a l'agradable i curiosa
localitat de Foix. A l'ombra del seu castell -que poc té a veure
amb els càtars-, els carrers estrets i semipeatonals d'aquesta petita
ciutat, conviden al visitant a gaudir d'una tranquil.la passejada. Després
d'haver dinat, i d'una parada a la vila d'Ax-les-Thermes, continuarem endavant
en direcció a Andorra, on donarem per acabada aquesta ruta dels
càtars.
